El molí de Neylis es remunta almenys al segle XII tal com s'esmenta en un text d'aquella època. Està construït en terrenys del senyor de Lévis-Mirepoix i disposa d'un canal d'abastament artificial, alimentat per la calçada situada a través del riu Douctouyre.
Aleshores, en el seu testament redactat el 5 d'octubre de 1388, Roger Bernard de Lévis 1er va renovar a favor del monestir de Lagrasse, la donació del castell i lloc de Lavelanet, les localitats de Dreuilhe, Péreille i Sautel, Ilhat, Roquefort, Issards, del bosc de Pichevaque i dels molins de Carla de Roquefort.
Altres rastres del molí bladier (fariner) apareixen en un reconeixement de 1499.
Els reconeixements feudals de la senyoria de Carla, en benefici de Louis François Marie Gaston comte de Lévis del 24 de desembre de 1751, recorden que el senyor tenia dos molins fariners banals en els quals tots els habitants del lloc estaven obligats a moldre els seus grans.
Durant la Revolució, Louis François Marie Gaston va marxar de França cap a Itàlia. Les seves possessions van ser confiscades i venudes com a propietat nacional. L'any 1794, al terme de Tarascon, Fournié i Subra van deixar el molí a Marc Expert. L'any 1839, Joseph Chryostome Clotes i Alexandre Vidal van fer arrasar la seva propietat. A partir del 25 de setembre de 1862, el molí Neylis va passar a formar part del patrimoni de la família Pujol, havent-lo adquirit per subhasta Bertrand Pujol i la seva dona Elisabeth Sarda. Un dels descendents, Robert Pujol, el va mantenir fins l'any 1972 i després el va vendre a Roger Allard.
L'any 1857 les obres de restauració van ser realitzades per la família Pujol i després pels actuals propietaris amb l'aïllament del sostre, la instal·lació de finestres aïllants i l'embelliment exterior, donant així un altre aspecte de l'indret, florit i visible des de la carretera.
El molí de Neylis, que va funcionar fins l'any 1971, forma part del patrimoni històric del poble i és una gran descoberta per als visitants.
Ubicació
Pirineus càtars