Al juny de 2020, vam decidir anar a les 2, itinerant per les rutes de senderisme i semi-autonomia. Tot això als Pirineus! Vam pensar un moment en què volíem fer en termes de roaming: una part del GR10, un extrem de la camí dels ninots de neu. Llavors finalment ens vam dirigir el Tour des Pérics. Us expliquem per què!

Què és la gira Pérics?

  • Un bucle de refugi en refugi entre l'Alta Arieja (vall d'Orlu i Besines) i Capcir (Pirineus Orientals)
  • Un itinerari perfectament ben marcat, durant 4 dies.

Per què hem escollit aquesta itinerància?

  • Com que marxem a l’inici de la temporada de senderisme, no volíem deambular ni massa ni massa intens. Aquest és perfecte perquè són 4 dies.
  • Es tracta d’un itinerància de refugi en refugi, de manera que, per no agafar massa pes, vam escollir la semi-autonomia: de vegades prenem el sopar en un refugi, però som autònoms per les nits perquè dormim en una tenda de campanya.
  • Perquè el recorregut Pérics és una itinerància entre l’Arieja i els Pirineus Orientals, dues destinacions que ens agraden especialment: llacs a tot arreu, bells punts de vista als cims, passatges en zones gegantines, passeigs entre pins enganxats i cedres.

Aneu, us dic més! Per aquí !

Dia 1: sortida d'Orlu

Aparcament Fanguil ➜ Refugi d'en Beys

Per incorporar-se al circuit, a la banda de l'Arieja, hi ha dues solucions: aparcar a Orlu i començar el bucle per En Beys, o aparcar a l'Hospitalet i pujar per les Besines. Vam optar per atacar per la vall d'Orlu. Així que vam aparcar a l'aparcament de Fanguil.

El que has de saber és que en sortir d'Orlu, afegim un (petit) dia de caminada al nostre roaming de 4 dies 🥾

Creuar la reserva d’Orlu és un moment extraordinari. A l’Arieja, tothom parla de la reserva d’Orlu a l’hora d’anar a passejar en un entorn molt conservat. I ara, la gent té raó! El jasse d'en Gaudu, vorejat per l'Oriège, és la casa i el parc infantil per a famílies de marmotes i isards. Veure’ls evolucionar a prop nostre és un moment molt commovedor.

Prenent-nos el temps i carregant com a mules (igual!) Arribem al refugi d'en Beys amb una caminada de 3h30. Feia calor i feia sol, però ens vam adonar ràpidament que sentiríem alguns trons aquesta nit. El temps era molt tempestuós.

Dia 2: des del Refuge d'En beys fins al refugi des besines

Després d’una nit bastant tempestuosa (a la vida real, la tempesta era al Pirineu oriental, però amb el ressò tenia la impressió que era a sobre nostre), a les 9 del matí marxàvem per anar a dinar des del migdia fins al refugi. El que va resultar bastant divertit va ser que érem 3 grups de 2 joves, que tots ens vam aixecar en aquest moment per començar la caminada i que el grup de 4 persones de 50 anys s’havia despertat a la matinada. Per tornar a marxar ... no ja no tenen els mateixos hàbits de senderisme! jaja

En resum, tornem a sortir en direcció a Besines el dia 2, que promet ser perfecte pel que fa al temps. Aquesta etapa ens permet aprofitar els llacs situats damunt d'en Beys, en particular l'estany de Faury, on és molt agradable fer un descans.

Passat aquest estany ens trobem davant d'un paisatge de vegades lunar, molt pedregós, de vegades digne de les estepes mongols, quan veiem a la nostra esquerra un tros de l'enorme estany de Lanoux. Continueu fins al Coll de Coma d'Anyell. Es pot sentir realment la influència catalana al mapa ign amb els noms dels cims.

El paisatge canvia tan aviat com es baixa: inicialment molt de granit, a poc a poc s’enfonsa en una bonica vall amb catifes de rododendres i magnífics pins ancestrals. Arribem al cap de 5h30 de caminada al refugi de Besines situat en aquest petit entorn salvatge.

Després de muntar la tenda i d'haver-nos rentat la roba, ens asseiem a la terrassa, de cara a l'estany de Besines, a beure una cervesa mentre esperem el dinar servit no gaire més tard. Hi trobem els mateixos excursionistes que el dia abans.

Els plats calents són reconfortants i el menjar acollidor. Aquell vespre vam parlar amb 2 belgues, un pare i la seva filla, que venien de Font Romeu a peu pel Carlit. Dos grans esportistes i amants dels Pirineus.

Dia 3: des del Refugi de les Besines fins al refugi de les bouillouses

La nit va ser molt tranquil·la i em recupero bé pel que fa a les cames (per la banda d’Antoine, tot està bé, està ben entrenat!). Molt millor, perquè el dia promet ser llarg i el mal temps ...

No puc esperar per arribar a Les Bouillouses, m’encanta aquest lloc. Partint de Besines, creuem el jasse des Besineilles al GR tour des Pérics (marques grogues i vermelles) i, des d’allà, prenem tant als nostres ulls ... Caminem pels estanys del Moulsut, d’un verd extraordinari, ancorat al peu del circ i puig Pedros.

Jasse des Besineilles © M.Fuster

Arribem a la Portella de Lanos des de la qual la bassa de Lanoux no ens treu els ulls, fins al Coll de Coma d'Anyell. En aturar-nos a fer un pícnic a la baixada cap a la barraca de Rouzet, entenem que el temps canviarà i que ens arrisquem a estar realment xops (i això és dir poc). El vent agafa, el cel es torna gris ... tornem a sortir a la carretera amb l’objectiu d’arribar ràpidament a Les Bouillouses. Els colors d’aquesta vall, juntament amb el clima, van crear un ambient únic: vaig tenir la impressió de ser projectat a les terres altes escoceses, un viatge que havia fet dos anys abans.

Des de la Portella de la Grava, el temps es deteriora, estem clarament xops jaja i no s’ha acabat, perquè la vall per arribar al llac de Bouillouses té una longitud que sembla interminable.
Arribats a la pujada nord-oest del Lac des Bouillouses, vam decidir deixar-lo allà pel dia. El temps millora una mica quan decidim plantar la tenda, cosa que ens permet deixar assecar les coses mentre anem a rentar-nos al llac.

L’avantatge del bivac és que pares tan aviat com estiguis fart ...

Aquesta nit són menjars liofilitzats: espaguetis / bolonyesa, una delícia!

Dia 4 - Des de l’estany Bouillouses fins al refugi de camporells

Després de la nit, finalment decidim no donar la volta al llac per acabar l’etapa del dia anterior, sinó fer un dia més curt i relaxar-nos a Camporells (queda molt bonic!).

Passarel·la sobre la torre del Capcir © M.Fuster

Per tant, prenem part del Tour del Capcir, per arribar a la cruïlla amb el Tour des Perics. És un curt dia de 3h30 de caminada pel capcir, una suau vall verge on es pot apreciar el costat salvatge i el passeig entre petits llacs i zones pantanoses.

Arribem als Camporells, i aquí hi ha amor a primera vista. Em vaig enamorar literalment d’aquest lloc i de la pau que hi regna.

Sota els ulls de joves i vells Puig Pérics, vam aterrar a la vora de l’aigua, sobre herba tova, envoltats de rododendres.

Ens vam dedicar molt a relaxar-nos, gaudir de la vida: mots encreuats, llegir, migdiada... i sucar-nos els peus a l'aigua deliciosament càlida del llac... Compte, no pots nedar, la pesca és una prioritat.

Sobretot, a més de l’escenari, el que més ens va tocar dels camporells va ser la família que dirigeix ​​el refugi. Els 3 nens viuen al cor d’una natura que sembla que coneixen com el dors de les mans i són increïblement independents. Els guardians són amables ... i sobretot hi ha un respecte real pels recursos naturals, l’autonomia energètica i la consciència de l’interès dels residus zero (lavabos secs, plaques solars ...).

Els àpats se serveixen de bon humor i són deliciosos. Tot és casolà, fins a les postres i la mel elaborades per Myriam i les seves arnes.

En definitiva, us podria dir que després de la nit allà vaig tenir una immensa tristesa quan vaig marxar, així que vaig passar un moment relaxant i sobretot "de veritat", sense enrenou.

Amb Antoine, ens vam dir que hi tornaríem a l’hivern per anar a esquiar de fons des de Formiguères.

Dia 5 - Des del refugi de Camporells fins a l’aparcament de Fanguil

Última parada del nostre viatge! Tornem a sortir pel GR i ràpidament passem per alt els estanys dels camporels, repartits al peu del puig des Camporells que domina el conjunt. El punt més alt d’aquesta etapa és el Pic de Mortiers, que probablement ens ofereix la millor vista d’aquests 5 dies.

Al nord els Pirineus Orientals, a l'oest tots els nostres cims d'amor de l'Arieja ♥️ Un immens sentiment d'orgull m'envaeix quan veig la bellesa d'aquestes muntanyes de l'Arieja! "Que bonic és amb nosaltres".

Al llarg de la carena entre el Pic de Mortiers i el Puig de Terrers, els cims ens observen, i és recíproc, no els apartem la vista. Els isards caminen a la nostra dreta, com si no hi fóssim. Doblem la nostra discreció per no molestar-los. L’espectacle que ens ofereix la natura és sublim.

Comencem la baixada des del Coll, i allà, començo a trobar el temps llarg ... Podem veure clarament les línies en ziga-zaga que prenen forma a la vall, i ja sabem que aquesta baixada esgotarà els genolls jaja.

Vam trigar les 6:30 a baixar al Parking du Fanguil, per la meva part esgotat. Somio amb una bona dutxa calenta i una llarga nit de son!

El nostre equipament per a aquest viatge:

  • 2 bosses de 50L
  • 1 tenda
  • 2 nòrdics
  • 2 matalassos de senderisme
  • 3 ampolles d'1.5 L
  • Barres de cereals
  • Menjars liofilitzats
  • Pomes (mai no ho feu, va ser un gran error per part nostra! Volia fruita a tota costa, però les pomes pesen massa!)
  • Un canvi de negoci
  • Xancletes (això és la vida real)
  • 1 mapa IGN + mapa carregat al telèfon

Magda

Autor

Magda

Amant dels espais oberts i de la natura, passo el temps lliure passejant per les rutes de senderisme dels Pirineus. Un gran fan de la itinerància, m’encanta dormir a la muntanya i despertar-me al so del silenci dels nostres cims. També m’agrada l’esquí de fons, l’escalada i els bons plats de l’Arieja ... sobretot a base de formatges!

Més articles similars

Descobriu totes les aventures similars a l’Ariège Pyrénées

L'Ariège des Sommets: 5 ascensions esportives per fer absolutament

L'Ariège des Sommets: 5 ascensions esportives per fer absolutament